FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arriba a una altura no gaire considerable sobre la superfície de la Terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol era ja molt baix. Les orenetes volen baixes, avui. Boires baixes. Situat més avall, a un nivell inferior. A aquest arbre li han tallat les branques baixes. El baix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigir cap avall (una part del cos). Ajup el cap o t'hi donaràs un cop. Abaixar-se, especialment doblegant les cames. S'ajupien darrere la barana perquè no els veiéssim. No cal que t'ajupis a collir-lo. Fer que (algú) s'humiliï, que accepti el voler d'altri contra el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enlairat de roca dura que retrocedeix irregularment i forma penya-segats i cales. Terreny rost, abrupte, especialment pendent. Pujar costa amunt. Baixar costa avall. Un pi que hi ha a mitja costa. fer-se costa amunt una cosa [o venir costa amunt una cosa] Resultar molesta o difícil. Filet que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, corrents. El pare m'espera; me'n vaig a casa en un bot. Moviment d'un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire fins a tornar a tocar a terra. El bot de la pilota. Agafar una pilota al segon bot. La penya es desprengué i caigué fent bots muntanya avall. fer un bot L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Viola, de la família de les violàcies, generalment herbàcia, de fulles ovades i cordiformes, dentades o crenades i amb estípules, flors zigomorfes esperonades, amb cinc pètals, els dos superiors dirigits cap amunt i els tres restants cap avall, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la roba talar de la cintura per avall. Conjunt de branques i de brots exteriors de la capçada d'un arbre inclinats cap a terra. Part inferior d'una muntanya, d'una serralada. Part inferior del casc. Part lateral del ventre d'un moltó, d'una vedella, etc. Part de la pell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
superior sense res que la sostingui per sota. Fruits que pengen de l'arbre. Una peça de roba que penja, arribar més avall en un punt que en un altre. Les faldilles li pengen d'un costat. Estar en suspens. En la reunió hem decidit moltes coses, però alguns assumptes encara pengen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar la velocitat d'una nau. Peça de distribució de certs motors alternatius. Peça que, movent-se amunt i avall dins la caixa de distribució d'una màquina de vapor, permet, segons la seva posició, l'admissió del vapor al cilindre per un dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que el color natural dels cabells. En bot., que es dirigeix enfora i avall. Les rames reflexes del salze. Relatiu o pertanyent, concomitant, a un reflex o als reflexos. Acció reflexa. Acte, moviment, reflex. Inhibició reflexa. Respostes reflexes. Activitat involuntària, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc. En una canonada, part en forma de S ajaguda en què l'aigua detinguda en el tros en què la convexitat mira avall impedeix la comunicació dels gasos que hi ha en una i altra banda. En alguns animals, vas conductor d'aigua, d'aire, d'excrements, etc. [...]
